En els textos que llegireu a continuació hi podríeu trobar, literalment, qualsevol cosa. Podrien fins i tot no ser textos –més que probable- i ser dibuixos, plànols, calendaris, horaris o fotos. I tot resumiria molt bé l’Helena. Podria parlar d’arquitectura, del cau, de la família, dels amics, de les relacions, de feminisme, d’antropologia, de la societat, del món en general. I tot estaria parlant d’ella també.

Però finalment ha resultat que hi trobareu uns textos fruit d’una quarantena que ha viscut el món sencer, una aturada de les vides com les coneixíem fins ara. Una quarantena viscuda a la casa de camp de tota la vida, la Boscana, on l’Helena ja hi havia passat moltes estones, però mai tants mesos seguits a ple hivern-primavera. I d’aquesta situació tan irreal n’han sortit unes reflexions que parlen de coses més aviat senzilles, quotidianes, però alhora profundes i transcendentals.

​

Així doncs, no espereu trobar-hi massa cosa de la seva rutina de sempre, atrafegada, mil·limetrada, concentrada... Bé, de fet, atrafegada i amb el temps a sobre s’hi ha trobat igual: arquitectura, antropologia i post grau no permeten descansar gaire ni en confinament. Però el cert és que, tot i la immensa quantitat de feina en teletreball, l’Helena frenètica que va amunt i avall tot el dia ha hagut de parar i això es reflexa en els textos que hi llegireu. Parla molt de la natura i de l’entorn. També de la família, amb qui ha compartit quarantena. De sensacions i de reflexions de la vida d’abans. No és que d’això no en parlés l’Helena pre-covid, si que ho feia, però és ben bé que aquests textos destil·len una altra vibra, més pausada, més atenta al present, més disposada a la subtilesa. O almenys així ho he viscut jo, des de la distància i a través d’aquests escrits.

​

Helena, ha sigut un plaer llegir-te. Durant els dies de quarantena, mentre llegia els teus textos sempre em semblava que eren un recordatori per a l’Helena (i l’Aina) del futur. Una mica com un lloc on hauria de tornar quan la vida tornés a la normalitat i ens oblidéssim de les coses que hem pensat, sentit i fins i tot après en quarantena. Com si escrivissis aquestes reflexions per a tenir un racó on recuperar els tempos i matisos apresos durant aquesta pandèmia mundial.

​

És per això que a cada text m’he permès afegir-hi una dedicatòria per a una Helena concreta del futur. Per a que una Helena estressada torni al text de la migdiada, perquè una Helena dubtosa del que sent torni a la teoria gatuna que va escriure allunyada tan temps de la gent que estima.... i així anar fent. Un recull per a que sempre tinguis un record –i un refugi- quan la vida hagi tornat a ser la de l’Helena en una atrafegada Barcelona-Argentona-Sant Cugat (i qui sap si fins i tot paratges més llunyans).

​

Aina Anton, Maig 2020