Electuari 85 anys

En rellegir els pròlegs anteriors ens ha vingut la plorera, una herència de l’àvia. Si busquem la gran característica d’aquests últims cinc anys, segurament, el fet més remarcable, és la seva absència. Ha estat un temps d’adaptació per les persones que ens l’estimem.

​

Recordant a l’àvia, se’ns ha acostat el Pit Roig. Com sabreu, ell és el guardià de la Boscana.

​

Ens ha explicat que hi ha coses que perduren en els anys, que la màgia de la Boscana segueix allà, entre esquirols i fulles que cauen, d’altres que es queden. Entre la gespa i les margarides que anuncien la primavera. La virgínia que amb el seu color vermell marca el pas de la tardor i els testos que va comprar l'avi fa molts anys; plens de petúnies, menta i geranis. A l’estiu, els aspersors que s'encenen a l'hora que cau el sol i recorden a l'àvia al balancí; la llum ataronjada que s'escapa darrere els xiprers i les muntanyes. El pruner que fa uns anys es transformava en vaixell pirata on vivíem aventures i les albes que s’han transformat en una llar pels ocells. A l’hivern les flames de la llar de foc i el caliu que s'aconsegueix al seu voltant.

​

Ens diu també que, algun cap de setmana, la casa s’omple de gent, s’organitzen arrossos, calçotades o dies de desconnexió. Tot plegat, contribueix a que la Boscana continuï sent un punt de reunió. Diu, que tota persona que entra es contagia d’una energia especial i se n'adona que, pels cosins, és un espai de trobada que reforça les relacions. El forn i les pizzes de l’avi que ara ha passat el relleu als néts. Els colors i les olors que desbloquegen i donen espai a emocions boniques.

​

Veiem que, entre setmana es recullen els fruits que es van sembrar fa uns anys. Ara, és ell que cada dia sopa a casa una filla, i això ens ha ajudat a conèixer una mica més a l’avi.