
DE CUINA
BRUIXA SUBTIL
AQUESTA PÀGINA ESTÀ PENDENT
PERQUE LA REFORMA DE L'ESPAI TOT JUST ÉS UN PROPOSIT
MENTRESTANT... OCUPA L'ESPAI EL QUE DESPRÉS SERÀ L'ANNEX,
l'edició d'un llibre de receptes en record de l'àvia,
justament aquí com a exemple de que una cuina és molt més que l'habitació en si,
són també els plats, els ingredients, els quadres a les parets, els records i les històries que guarda.
LA BOSCANA
Aquest aplec no té la pretensió de ser un llibre de cuina. El seu objectiu és donar a conèixer unes aproximacions de fórmules culinàries que han estat la base sobre les que s’ha afermat l’acolliment a casa nostra, on sempre s’ha vist clar que oferir un bon menjar era una de les formes més aconseguides de demostrar als amics la nostra estimació i un complement i una ajuda per millorar la nostra capacitat de benvinguda.
Aquestes premisses no són pas un mèrit nostre. Amb tota seguretat els antecedents familiars ha tingut un paper important a l’hora d'afinar els nostres recursos i recolzar la nostra superació. Cal dir, però ja d’entrada que la Gemma, al llarg de la seva vida amb la seva dedicació als fogons, tant a la casa de Barcelona com a la Boscana. Ha estat sempre el pern sobre el que ha girat la proposta culinària que heu trobat a casa, sempre amarada d'una vocació per l'ofici i un desig de complaure singular.
Quan ja disposava d’una oferta més que acreditada, ella, no satisfeta amb el que sabia, anà a aprendre, encara més a uns cursos de cuina a l’escola “Robert de Nola” amb Antonio Aguilera, Josep Bullich i Josep Lladonosa, mestres acreditats; i per tenir una experiència directa d’un restaurant de prestigi anà de voluntària durant un temps a la cuina de "El Gran Café" del carrer Avinyó. La majoria de les formules que oferim són fruit d’aquestes experiències i exemple d’aquesta realitat, on hem tingut cura de fer constar les seves observacions. Fins també podem dir que en algunes d’elles el seu redactat deixa punts a l’aire, i potser hi trobareu a faltar algun detall.
No us preocupeu, és que ella sempre comptava amb un valor afegit que hi aportava la seva intuïció, allò que en paraules d’un bon amic era la seva “bruixeria”, tot allò que tu també trobaràs si ets capaç de connectar amb el seu estil d'interpretar l’enigma culinari. Per entendre-ho millor, res serà més adient que els versos que li dedicà aquest amic i que justifiquen el títol que hem posat a aquest aplec.
Avi Miquel,
uns anys sense l'àvia

%25203_edited_jp.jpg)









